Garantir la mobilitat és essencial perquè les persones puguin accedir als seus llocs de treball, serveis o de lleure, i impacta significativament en la qualitat de vida. Comptar amb un sistema de transport net no només beneficia la nostra salut i la del planeta, també contribueix a generar una societat més justa i amb igualtat d'oportunitats, sense importar la nostra condició física i econòmica.
En aquest sentit, el tren aporta enormes avantatges quant a ocupació d'espai públic i accessibilitat, transportant a grans quantitats de viatgers i mercaderies de manera ràpida i eficient, amb un impacte energètic i ambiental molt baix respecte a altres modes.
Per això el ferrocarril està posicionat com un mitjà de transport fonamental en l'Estratègia de Mobilitat Segura, Sostenible i Connectada 2030.
Aquesta Estratègia és el full de ruta que guia les actuacions del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible per tal de complir els objectius de descarbonització, accessibilitat i digitalització de tot el nostre sistema de transport, i prioritza les mesures en els mitjans que tenen cura del medi ambient i la salut.
La mobilitat és el mode de desplaçament més universal, el de menor impacte mediambiental i el més eficient.
La bicicleta ha de ser protagonista en la mobilitat quotidiana, ja que presenta importants avantatges tant mediambientals com per a la salut.
Es tracta de la manera més eficient i inclusiva per al transport de persones, ja que necessita menys espai que el vehicle privat i facilita l'accés a qualsevol estrat econòmic.
Vehicles per a lloguer sense conductor com ara carsharing, motosharing o patinet, i serveis per compartir vehicle en un mateix trajecte.
S'han de prioritzar aquells que suposin menys emissions contaminants i menys ocupació de l'espai públic.
Quan parlem de mobilitat sostenible cal donar-li la volta a l'escala de prioritats que normalment veiem als nostres carrers. La piràmide de la mobilitat classifica els modes segons criteris d'eficiència energètica, impacte ambiental, equitat social i accidentalitat, i serveix de guia per jerarquitzar les inversions en polítiques de transport.
En aquesta jerarquia, el transport públic (i especialment, el tren) se situa per sobre d'altres modes motoritzats com l'automòbil, i només per sota del vianant i la bicicleta, que per la seva universalitat i baix cost són considerats els més sostenibles.